És tant gran la quantitat de bajanades que genera l’actualitat política catalana que sento superada la meva capacitat de digerir el fet d’estar governat per gent tant simple.
En mig d’una crisi que ha sosmogut el sistem econòmic mundial el Govern català (fidel reflex d’una societat anestesiada) sembla viure a la inòpia, obsessionat amb les foteses habituals, mentre tot allò que està al seu voltant fa aigües.
L’última, els pressupostos. Un “sudoku” surrealista en el que, partint d’un escenari de disminució dels ingressos de l’any 2008 a causa de la disminució de l’activitat econòmica i un pronòstic de recessió per a l’any 2009, es pretén que la Catalanitat de Catalunya gasti més. El pretext és la despesa social (com no podia ser d’altra manera).
D’altra banda, l’inefable vicepresident de la cosa, Carod-Rovira, no sembla que vulgui tirar enrere l’ambaixada a New York. I no és per la quantitat que es gastarà (que també), sinó per allò que significa el fet que, quan la gent pateix, la colla que governa aprofiti els diners públics per tractar-se les frustracions, quan un psiquatre faria la mateixa feina i als ciutadans ens costaria molt menys diners.
NOTA:
Aquest blog, ho dic una vegada més, està obert a recollir opinions de gent que comparteixi el fet de ser de dretes i estar disposat a expressar allò que pensa amb bona educació i sense perdre els papers. Gent de dretes i “sortida de voltes” ja tenen altres vies per fer-ho.
D'esquerres? No, gràcies! 