Llegeixo al diari El Punt del diumenge 10/02/2008 que durant les properes setmanes durà a terme una campanya conjunta amb la Coordinadora d’ONG Solidàries sobre el vot “de la població immigrada”, segons el principi que totes les persones són iguals en dignitat (principi que també inspira aquesta pàgina web).
Però el plantejament de la campanya és enganyós atès que la qüestió no és aquesta.
El dret de vot, realment no és el dret a participar en un procés electoral com a votant, sinó el dret a participar a la vida política del país a partir de ser titular del dret de sufragi actiu i passiu, és a dir, de ser elector i elegible.
Per tant, allò que cal debatre és si tots els immigrants han de poder votar i presentar-se a les eleccions com a candidats i en quines condicions.
I quan s’entra en el terreny de les concrecions sobre el tema crec que no tot és tan senzill com planteja la Coordinadora d’ONG Solidàries.
Entre altres raons, perquè de “població immigrada” n’hi ha de moltes menes entre nosaltres i no es tracta, nomes, de que gaudeixin d’uns drets i no d’altres, sinó de que es converteixin en ciutadans en plenitud de drets, d’acord amb les nostres lleis.
I cal tenir en compte que, començant per la Constitució, els articles 23 i 13 estableixen que els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats públiques que garanteix la pròpia Carta Magna, però el de sufragi universal el supedita a criteris de reciprocitat amb el país d’origen.
Algunes ànimes de càntir creuen que el sistema no és just, però és el que regeix el nostre sistema i per canviar-lo cal reformar la Constitució (poca broma).
Però tampoc no cal fer tants escarafalls.
Alguns estrangers no han votat mai ni en el seu país d’origen i no per això son ciutadans de segona a casa seva i tampoc aquí, atès que quan van venir sabien perfectament que no podrien votar fins que complissin les condicions que marca la llei i això no els va impedir venir.
Altres professen creences que en els seus llocs d’origen els dispensen de votar allò que és la voluntat de Déu (per exemple, ningú no vota l’ “emir al muminin” i als càrrecs públics que ell nomena), i no passa res, i no per això són ciutadans de segona.
Els estrangers d’origen comunitari, poden votar a les municipals sense cap problema.
Els llatinoamericans poden adquirir la nacionalitat espanyola i amb ella el dret de sufragi, sense renunciar a la seva d’origen (llevat dels equatorians), als dos anys de residència legal a Espanya.
I la resta d’estrangers, immigrants o no, poden adquirir la nacionalitat espanyola després de deu anys de residència legal a Espanya.
Llavors, que hem de fer?
Demanar el vot o demanar que es reformi la Constitució?
Els espanyols volen que els estrangers puguin muntar les seves pròpies organitzacions polítiques i presentar-se a les eleccions lliurement, pel sol fet de ser en territori espanyol, sense haver de complir cap condició?
O més aviat els espanyols allò que volen és que els estrangers, immigrants o no, exerceixin els seus drets d’acord amb les lleis?
Altra cosa, sigui demanar el vot o qualsevol altra dret, sense tenir en compte allò que diu la llei és fer demagògia o jugar amb foc.
