No. Al menys no voldria que el canvi de plantilla de WordPress respongués a un simple canvi d’aparença.
La veritat és que tinc la intenció de convertir aquest blog en una altra cosa: una plataforma en defensa de la política (si, de la política), des del punt de vista de la dreta catalana, ara com ara poc visible, invertebrada i infra representada.
Tot just s’ha celebrat la darrera contesa electoral i, al menys jo, em sento orfe.
Vistos els resultats, constato que en aquest moments, tant en el Parlament de Catalunya com en les Corts Generals, només hi ha un partit que no sigui d’esquerres i, si bé a nivell d’Espanya té un pes considerable malgrat haver perdut les eleccions, a Catalunya presenta una situació lamentable.
I això no és lògic.
Però el més greu és que, a més d’haver perdut les eleccions, ara corre el risc d’entrar en un procés d’autodestrucció, com ja ha fet altres vegades, en una lluita caïnita de candidats disputant-se el lideratge amb l’excusa de retreure’s mútuament la incapacitat de saber-se situar en un escenari polític en el que, durant els darrers vint-i-cinc anys, han estat incapaços d’aixecar el cap, els uns i els altres.
I això no és tolerable.
En l’escenari català, tornar a fer l’espectacle d’arrencar-se els ulls per a no res, només pot contribuir a minvar la credibilitat del projecte (ja prou tocat), fer-lo aparèixer davant de l’opinió pública com una opció que no ofereix cap confiança, mantenir desemparats als ciutadans que son afins i donar avantatges als adversaris.
Per tant, modestament, em proposo començar una nova etapa de defensa i promoció de l’alternativa a l’acció política majoritària d’aquest país, suara tenyida de vermell pels seus quatre costats, en defensa d’un opció alternativa moderada.
I ho penso fer a partir del convenciment que hi ha una altra manera de veure el món, més respectuosa amb la llibertat de les persones i amb la seva dignitat que no pas la que practica l’esquerra.
Com ho faré? Encara no ho tinc clarament decidit, però espero comptar amb l’ajut i la complicitat dels lectors que comparteixen ideals, que ja comencen a estar tips de la superioritat moral de la gent d’esquerres, de rebre lliçons un dia sí i l’altre també de progressisme i, sobre tot, d’avergonyir-se d’estar governats per un grapat de poca soltes incompetents que ens fan aparèixer a tots els catalans com uns beneits.
Ser català i ser de dretes no és incompatible, al contrari.
Després de l’experiència dels darrers anys, segurament és l’única alternativa viable per tirar endavant el país i salvar la dignitat i l’autoestima dels conciutadans, ja prou malmesa per una acció de govern inacceptable.
PS. Des d’avui mateix aquest espai queda obert i a disposició de la causa (en català o en castellà, indistintament), i en contra d’oportunismes, de personalismes, de capelletes, de ressentiments, de venjances i altres formes innobles de degradació de la política.
