Un líder per a un projecte o un projecte per a un líder?

Quin és el problema de la dreta catalana: la manca de lideratge o l’absència de projecte?

És una pregunta retòrica, perquè qualsevol que reflexioni una mica sobre la qüestió triga molt poc a trobar la resposta, però sembla que ningú no escarmenta. Posant el punt de mira en el curt termini, sembla que quatre frases altisonants i alguna sentència lapidària hagin de resoldre els problemes com per art d’encantament. Però tots saben quina és la dificultat real que planteja el problema.

És més, si la qüestió es limités a la imatge personal de la cara visible que ha de representar el projecte, aviat s’hauria resolt tot. Però el problema no és la imatge del líder, sinó la credibilitat del projecte col·lectiu. I aquesta no es guanya en les lluites intestines, ni en les ganivetades, sinó amb la capacitat de gestionar situacions complexes i de resoldre situacions de conflicte.

Perquè fins ara ningú no ha trobat la manera de sortir del forat? Perquè, a l’hora de la veritat, els ciutadans de dretes no voten a la dreta?

I perquè, després de cada fracàs, la dreta lapida als seus líders i decapita a tots els que l’han representat? Els ciutadans es poden refiar de la gent que actua d’aquesta manera? O és que a les files de la dreta no hi ha ningú que sigui capaç de mirar-se al mirall i veure allò que la gent no vol veure instal·lada al govern?

La qüestió no és una fotesa.

O es pensen que la gent de dretes no vota? Doncs, si voten, perquè no els voten a ells?

Però, així com ha passat la seva hora d’anar davant, no sobren en el projecte. De fet, ningú no sobre a la dreta, però una direcció que aspiri a ocupar un espai en el futur de la política catalana no pot sortir d’un passat que, a aquestes altures, ha d’haver prescrit. Està caducat simplement perquè els anys no passen en va.

Per això ha arribat el temps d’embeinar els sabres. De tornar al quarter. De cobrir la reraguarda. D’ocupar-se de la logística, aportant l’experiència.

És temps de generositat. De treballar per la causa. De construir un espai en el que hi càpiguen tots i en el que tots es sentin acollits, sense exclusions i sense imposicions.

Però, sobre tot, ara és temps de reflexionar i de construir un nou discurs que reflecteixi adequadament el projecte de país que defensa la dreta. Sense complexos i contra ningú, sinó a favor de la gent.

És temps d’articular les idees pròpies i posar-les a debat. Sense apriorismes. Sense dogmatismes. Amb la mà estesa i l’esperit obert.

Ara és temps d’unitat, de treball i de col·laboració lleial per sortir d’una situació que no es pot perllongar.

Però, molt especialment, ara és l’hora de la seducció. Del llenguatge clar, sense subterfugis, ni ambigüitats, però suggerent. És hora de superar la irritació i l’agressivitat, i de plantejar un futur serè, tranquil i desitjable per a la gran majoria de ciutadans.

És l’hora de planificar la dreta alternativa a l’esquerra dominant. És l’hora dels homes i les dones lliures que no tenen hipoteques del passat i que son capaços d’oferir un futur creïble d’esperança i benestar per a tots els catalans.

I que ho demostrin amb la seva manera d’actuar.